Deixa’m anar

En ple naufragi, la Serrat haurà de baixar a les profunditats de linframon i abandonar-hi les motxilles i les pells mortes per poder començar a reflotar, com una Persèfone qualsevol,Al peu del llit del pare a les portes de la mort, la Serrat, una infermera en crisi, navega per les contradiccions dels vincles i els afectes fent parada en la sexualitat, el desig, lamor i la maternitat, Amb una veu sensible i convincent, la protagonista revisa, des dels desequilibris generacionals, els dilemes normals i transcendentals de la vida, Una història punyent, íntima i inspiradora sobre lemancipació i el dret a decidir sobre el propi cos, Una novel·la amb una prosa magnífica i ben travada que reviu el trajecte heroic duna dona que fa seu el destí a còpia dalliberar-se dels llegats invisibles i apropiar-se de la bellesa de lessencial,